diumenge, 22 de novembre del 2015

Exemple mètode científic

Problema:  Tenim dues classes de 3r d'ESO, la x i la y, on les dos utilitzen iPad. En el primer trimestre, els alumnes de les dos classes, tenen una mitjana de 6 en la matèria de Matemàtiques. Perquè tenen tan baixes calificacions?

Hipòtesis: Potser els iPads afecten en l'atenció a classe dels alumnes.
      Potser els alumnes no estan interessats en el tema que s'estudia.

Material: Els iPads.

Procediment: Primer em fet una classe a la classe x, on em utilitzat l'iPad per fer exercisis i mirar el temari, i em fet el mateix amb la classe y. Al dia següent a les dues classes només em treballat amb paper i bolígraf.

Resultat: El primer dia, en el cual vam utilitzar iPad, els alumnes van estar molt distrets i no prestaven massa atenció, i al segon dia, els alumnes van estar atents i feien preguntes, demostrant interès.

Conclusió: La raó per la cual tenen tan baixes calificacions és per culpa de l'iPad, perquè fa distreure als alumnes. La hipòtesi de que no interessa el tema es completament falsa, ja que es mostraven interessats en el tema.

Mètode científic

El mètode científic és un procediment en etapes que s’utilitza per determinar quina és la resposta a qualsevol pregunta científica.
Els pasos per aplicar aquest mètode són els següents:

Problema: Identificar un problema o una pregunta per investigar. 

Hipòtesis: Predir quin pot ser el resultat de la investigació.

Material: Determinar el material que utilitzarem en l’experiment.

Procediment: Completar una explicació pautada de l’experiment. Seguir els passos per comprovar la hipòtesi.

Resultat: Fer observacions i prendre notes sobre les observacions.

Conclusió: Arribar a una conclusió basada en la observació i anàlisi de dades.

dissabte, 21 de novembre del 2015

Unitats de mesura

1.- En esbrinar quins, com i quan es va arribar a definir les unitats bàsiques o fonamentals del sistema internacional i quina és la seva definició actual, utilitzades en les nostres mesures més corrents. Recordeu que n’hi ha set (metre, quilogram, segon, ampere, kelvin, candela i mol).

Metre: El metre és la unitat principal de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Al principi va ser definit com la deu mil·lionèsima part de la distància des de l'equador de la Terra al pol Nord, la seva definició ha canviat al llarg del temps, i des de 1983 s'ha definit com la longitud del camí que recorre la llum en el buit en un interval de temps d'1/299 792 458 segons.
El metre va ser definit el 1791 per l'Acadèmia Francesa de les Ciències
El prefix metre prové del grec i significa "mesura".

Quilogram- El quilogram és la unitat base de massa del Sistema Internacional (SI).
Des del 1899 el quilogram pertany al Sistema Internacional.
La abreviatura de quilogram és quilo i el seu símbol: kg
El quilogram és definit com la massa del prototip internacional del quilogram que és gairebé idèntica a la massa d'un litre d'aigua.
El prefix quilo significa "mil" per tant és mil grams.

Segon- El segon és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
El 1956, el Comitè Internacional de Pesos i Mesures va posar el segon al Sistema.
Es defineix com la duració de 9.192.631.770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133.

Ampere- L'ampere és la unitat d'intensitat de corrent elèctric. Forma part de les unitats bàsiques en el Sistema Internacional d'Unitats.
És abreviat com (símbol A).
Va ser nomenat en honor al matemàtic i físic francès André-Marie Ampère.
La seva definició no depèn de la quantitat de càrrega elèctrica, sinó que al revés.

Kelvin- El kelvin està simbolitzat com K.
És la unitat de temperatura de l'escala sobre la base del grau Celsius, establint el punt zero en el zero absolut (-273,15 ° C) i conservant la mateixa dimensió.
L'escala va ser creada per William Thomson, Lord Kelvin i la unitat va ser nomenada en el seu honor.
L'any 1848 es va formalitzar aquesta escala al Sistema Internacional.
Lord Kelvin va introduir l'escala de temperatura termodinàmica als seus 24 anys.

Candela- Aquesta quantitat és equivalent a la que es va definir com una seixantena part de la llum emesa per un centímetre quadrat de platí pur en estat sòlid a la temperatura del seu punt de fusió (2046 K )
Es va aprovar el 1948 en la Conferència General de Pesos i Mesures.

Mol-El mol és la unitat amb què es mesura la quantitat de substància, una de les set magnituds físiques fonamentals del Sistema Internacional d'Unitats.
Es defineix com un mol a la quantitat d'aquesta substància que conté tantes entitats elementals del tipus considerat, com àtoms hi ha en 12 grams de carboni-12.
Es va descobrir en el segle XIX.



Preguntes de l'escala

1)Quin és el límit de resolució de l’ull ? 
Límit de visió ull humà: 0,2 mm.

2)Quin és el límit de resolució que té el microscopi òptic? 
Límit de visió microscopi òptic: 0,2 μ

3)Quin és el límit de resolució que té un microscopi electrònic? 
Límit de visió microscopi electrònic: 0,1 nm.

Jorge Laborda


Jorge Laborda Fernández , és investigador i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Castella - la Manxa a Albacete. També és regidor de ciència, tecnologia i consum del ajuntament de Albacete. A fet estudis en els cual a descobert 2 gens, LKN 1 i LKN 2. 

És autor de diferents llibres com per exemple "Las mil y una bases de ADN y otras historias".

Una de les coses que ell ha volgut fer en el seu llibre es que el lector aprengui que el coneixement no s'obre d'una intuïció o d'una genialitat.


Aqui hi ha un article de Jorge Laborda per El País: http://elpais.com/diario/2007/02/07/futuro/1170802805_850215.html

Model exàmen

Exercici 1:
A) Hem d'investigar si la llum afecta al l'etapa de la crisàlide.
B) Pot ser què un augment de llum redueixi la duració de la crisalide.
C) La variable independent és la llum que li hi apliquem.
D) La variable dependent és la duració de la etapa de crisalide què depén de la llum.
E) Les variabls controlades podrien ser o la llum o l'humitat.
F) Les repliques són tots els insectes.

1.2. Disseny experimental: Agafem 3 terraris i hi fiquem els insectes, al primer no li posem llum, al segon 12 hores i al tercer 24. Un cop tinguem l'experiment comparariem els resultats.

Exercici 2

2.
A)Matràs d'Erlenmeyer: Serveix per a contenir i barrejar líquids. Per a mesural-los és molt aproximat.
B)Pipeta Pasteur: Serveix per a abocar líquids amb molta presició, gota a gota.
C) Bureta: Serveix per a mesurar líquids amb molta presició.

2.3
A)Explosiu
B)Perillós per al medi ambient
C)Perillós per aspiració.
D) Corrosiu (antic)

Exercici 3
A)23 km/h x 1000 m: 1km x 1 h: 3600 s = 6,38 m/s
B) 4h i 23 min= 4x60+23min=263min x 60s/1min=15780
C) 23450000  micras x 0,00001/1micra=23,45
D) 1897cm3 x0,000001m3/1cm3=0,001897m3
E) 23x10x9 mm2 x 0'000001m2/1mm2=23000
F) 2700l x0'0001m3/1dm3=27 m3

Exercici 4:
A)2:1
B)1:1
C)1:2

Senyals de perill en productes químics

Enumereu els nous símbols de seguretat posant al seu costat tres productes que portin aquest símbol:

Explosiu: Aerosols, Nitroglicerina, Àcid Pícric

Inflamable: Alcohol, Metanol, Acetona

Comburent: Permanganat de potassi, Àcid Peratètic, Nitrat de Sodi  

Gas: Gasos Comprimits, Liquats refrigerats, Gasos Dissolts.

Corrossiu: Àcid Clorhídric, Àcid Fluorhídric, Nitrat de Plata

Toxicitat Aguda: Nitrat de Plom, Cianur, Metanol

Irritació Cutània: Amoníac, Lleixiu, Òxid de Calci.

Perill per Aspiració: Monòxid de Carboni, Clor, Àcid Nítric

Perill per el medi Aquàtic: Benzé, Cianur de Potassi, Hipoclorit Sòdic

Materiales de laboratori